|
"CRUXIMOTS": HTML5 Crossword |
Across4. Substantiu femení que designa un fenomen fluvial i pluvial, una sèrie de TV3 i el cognom d‘un amic avui habitant de Montblanc. (5)
5. Nom d‘accident geogràfic, de signe ortogràfic i cognom d‘escriptor molt amic. (4)
6. Porció de terra enmig de l‘aigua. Gran cognom! (4)
8. Mestressa de cert comerç -botigueta- del carrer correu vell de Lleida durant els anys 70. Feia poc honor al seu nom. (8)
9. Barri als extramurs de LLeida on va treballar l‘Hortènsia el curs 1968-1969. (9)
12. A l‘Empordà és ciutat de renom, al Segrià -Torre del Pla de la Pona, pati de ca l‘Espaseta d‘Alguaire són plantes productores de les dolcíssimes fruites que des de la infància amb més delit menja l‘Hortènsia. (8)
14. Municipi de la Vall Fosca, a l‘esquerra del Flamicell on l‘Hortènsia va fer de mestra del 1960 al 1968. (7)
17. Fluvial i pluvial; Cognom d‘un amic de Puigverd. (7)
18. LLengua romànica que l‘Hortènsia va estudiar a fons molts anys després d‘haver acabat la carrera. (6)
19. Personatge llegendari medieval vinculat a la història alguairenca; protagonista d‘una novel.la que en narra la seva fi. (5)
|
|
Down1. Nom de santuari alguairenc molt antic. Hi pot haver tingut lloc el bateig l‘any 1938 de l‘Hortènsia Illa Lladonosa. (5)
2. Diminutiu. Hi anaven els nens a jugar i els diumenges al cine durant les estades a lEspluga. (7)
3. Afició que l‘Hortènsia no va poder practicar durant molts anys i que després de jubilar-se ha pogut reprendre amb enstusiasme. (7)
7. Població d‘Anglaterra on la família Terés Illa va anar de vacances per primera vegada fent intercanvi de casa amb els Dyer. (11)
10. Malgrat les aparences, aquest nom designa una esṕècie de lliri o gladiol (Gladiolus Segetum), un trumfo en certs jocs de cartes i una palanca en alguns telers mecànic. És el diminutiu del cognom d‘un famós editor d‘una enciclopèdia del segle XIX. Sobrenom de la casa familiar principal del municipi segrianenc d‘Alguaire. (8)
11. Planta exòtica, llenyosa i enfiladissa de flors sovint ataronjades en forma de trompeta. Campsis Radicans. Si no troba suport del seu gust per grimpar-hi es ramifica invasivament sota terra: un malson! (8)
13. LLogarret de la Conca de Tremp al peu Nord del Montsec d‘Àger (Pallars Jussà). A finals dels anys 50 hi arribà l‘Hortènsia Illa LLadonosa per exercir-hi el primer dels seus més 40 anys de magisteri. (5)
15. Nom d‘arbre i cognom de poeta. L‘arbre, caducifoli i oriünd d‘Àsia ha arrelat sense manies al Pla de la Pona -enmig de la gespa de davant del porxo. El poeta, enfilat al campanar més enlairat de LLeida va donar nom al centre escolar on més anys ha anat a estudi l‘Hortènsia. (6)
16. Mamífer pirinenc (Rupicapra pyrenaica) amb nom de revista per a mestres del mateix hàbitat. (5)
|
new
edit
share
pdf:puzzle
pdf:answers
Create an editable copy
ACROSS
4. Substantiu femení que designa un fenomen fluvial i pluvial, una sèrie de TV3 i el cognom d‘un amic avui habitant de Montblanc. (5)
5. Nom d‘accident geogràfic, de signe ortogràfic i cognom d‘escriptor molt amic. (4)
6. Porció de terra enmig de l‘aigua. Gran cognom! (4)
8. Mestressa de cert comerç -botigueta- del carrer correu vell de Lleida durant els anys 70. Feia poc honor al seu nom. (8)
9. Barri als extramurs de LLeida on va treballar l‘Hortènsia el curs 1968-1969. (9)
12. A l‘Empordà és ciutat de renom, al Segrià -Torre del Pla de la Pona, pati de ca l‘Espaseta d‘Alguaire són plantes productores de les dolcíssimes fruites que des de la infància amb més delit menja l‘Hortènsia. (8)
14. Municipi de la Vall Fosca, a l‘esquerra del Flamicell on l‘Hortènsia va fer de mestra del 1960 al 1968. (7)
17. Fluvial i pluvial; Cognom d‘un amic de Puigverd. (7)
18. LLengua romànica que l‘Hortènsia va estudiar a fons molts anys després d‘haver acabat la carrera. (6)
19. Personatge llegendari medieval vinculat a la història alguairenca; protagonista d‘una novel.la que en narra la seva fi. (5)
DOWN
1. Nom de santuari alguairenc molt antic. Hi pot haver tingut lloc el bateig l‘any 1938 de l‘Hortènsia Illa Lladonosa. (5)
2. Diminutiu. Hi anaven els nens a jugar i els diumenges al cine durant les estades a lEspluga. (7)
3. Afició que l‘Hortènsia no va poder practicar durant molts anys i que després de jubilar-se ha pogut reprendre amb enstusiasme. (7)
7. Població d‘Anglaterra on la família Terés Illa va anar de vacances per primera vegada fent intercanvi de casa amb els Dyer. (11)
10. Malgrat les aparences, aquest nom designa una esṕècie de lliri o gladiol (Gladiolus Segetum), un trumfo en certs jocs de cartes i una palanca en alguns telers mecànic. És el diminutiu del cognom d‘un famós editor d‘una enciclopèdia del segle XIX. Sobrenom de la casa familiar principal del municipi segrianenc d‘Alguaire. (8)
11. Planta exòtica, llenyosa i enfiladissa de flors sovint ataronjades en forma de trompeta. Campsis Radicans. Si no troba suport del seu gust per grimpar-hi es ramifica invasivament sota terra: un malson! (8)
13. LLogarret de la Conca de Tremp al peu Nord del Montsec d‘Àger (Pallars Jussà). A finals dels anys 50 hi arribà l‘Hortènsia Illa LLadonosa per exercir-hi el primer dels seus més 40 anys de magisteri. (5)
15. Nom d‘arbre i cognom de poeta. L‘arbre, caducifoli i oriünd d‘Àsia ha arrelat sense manies al Pla de la Pona -enmig de la gespa de davant del porxo. El poeta, enfilat al campanar més enlairat de LLeida va donar nom al centre escolar on més anys ha anat a estudi l‘Hortènsia. (6)
16. Mamífer pirinenc (Rupicapra pyrenaica) amb nom de revista per a mestres del mateix hàbitat. (5)

|